Aquest cap de setmana m’he estrenat amb la meva primera cursa d’asfalt....la cursa dels Bombers, 10km de la risa absoluta.
Per córrer aquests 10km vam necessitar marxar la tarda abans per concentrar-nos al màxim, Paco, la Marga, les Àguiles, la Susanna (el proper fitxatge de la Uec, una jove promesa) i Monix.
Arribem a bcn amb temps per recollir els dorsals i ja fer la primera tometa d’hidratació i pensant on anar a sopar per començar a mentalitzar-nos pel dia següent.
El Born va ser la nostra elecció i desprès de la gran parrillada de verdures, un chuletón de mig Kilo i 3 gerrotes d’isostar d’este que mos agrada tant a natros marxem a dormir que a l’endemà era la cursa.
 |
| Clica per veure los detalls |
Un bon esmorzaret abans d’agafar el metro i ja vestidets amb la samarreta que era el dorsal, perquè de gana no n’hem de patir mai, marxem cap a l’arc de Triomf en busca d’una rotonda que havíem de girar en sentits diferents baix ordres del Manso per poder-nos trobar ja que es veu que aquell era el punt on quedava tothom...20.000 a la mateixa rotonda? No mos trobarem.......ai mare...ja comencem......sortim del metro i jo nerviosa pensant mareeee com mos hem de veure aquí si tots anem igual? Pos unes mans per detràs que mos agafen a mi i a la Susanna en sortir de metro.....Paco i Marga....buf...quin descans.
Allò era un espectacle visual fosforito, més de 20000 persones vestides iguals, uns en cara de concentrats (com natros) i uns altres en cara d’al·lucinats (com jo).
Allò era impressionant! Un pantallot on podíem veure la sortida i damunt de l’arc de meta un escenari amb un grup heavy tocant en directe!!! Quina passada!
Donen el tret de sortida i ens costa 7 minuts arribar-hi!!! Quin munt de gent! quina risa! quina xalera! Ballant al ritme dels ac/dc...comencem a trotinyar....
Les ordres de Paco eren que fins la Gran via no adelantavem a ningú.....allò semblava que juguéssim al marro pegant botets i esquivant a la gent...lo bò de sortir desde l’últim calaix és això, que no pares d’avançar, lo dolent....lo mateix, que no pares d’avançar....
Decideixo agafar la càmera de fer fotos durant la cursa.....xalant a tope, avançant sense parar, ballant, rient.....vam fer-nos un munt de fotos....
Cap al km 7 comencem a veure gent per terra mig desmaiats, gent amb los mugrons sangueijant, un amb un pajarón que el van haver de treure.....mareeee....pos que ha de ser això???? I natros vinga a riure, cridant a Pichiu i fent fotos.
Au....ja s’ha acabat la cursa dels bombers?....noooo......que queda lo milloret encara....la/les cervesetes del final i un dinaret d’allò més bò a Glories on vam fer un petit repas a la bíblia.
El viatge de tornada ja més relaxadets ens assabentem de que a l’Àliga esta música en directe la va chafar ja abans de sortir....de que la Susanna es va encantar i no té cap foto en la seva càmera (perquè la portava jo) de que Paco necessita una migdiadeta al cotxe per poder continuar parlant.....i de que Marga no vé al sopar de dijous perquè té una.....
Com? Quin sopar? ESTE DIJOUS HI HA SOPAR?????
Però Carlos....... que no havíem quedat que a l’anterior sopar va venir massa gent i no vam tenir intimitat i que l’haviem de tornar a repetir?
Paco, que mai contesta mos deixarà lo pernil a la porta del restaurant i marxarà corrent....la Marga se fotrà perquè un Congrés....que ara resulta que és més important un congrés que quedar amb los amics.....i....tots vatros....pues venga apunteus a la llista....
